dimecres, 10 de juliol de 2019


AIRES DE PLATJA


Aire que asseca la pell
corbada de dies,
pell que demana el sol
transmutat pel temps,
sol que bronzeja l’aigua
fresquejada pel cel,
aigua que afina l’estrès
produïda per homes,
per dones,
per dies,
per temps,
per cels...

Cel que voreja la lluna
emblanquida per la tarda,
lluna que espanta les pors
de les nits enfosquides,
pors que acompanyen els somnis
empoderats de mentides,
mentides que sorgeixen de nits
sense sols,
 sense llunes,
sense pors,
sense somnis,
sense nits...

Tarragona, 10 de juliol de 2019
Cèlia Marcos Gimeno


3 comentaris:

Joan Guasch ha dit...

Després de tant de temps, extraordinari!

Elfreelang ha dit...

preciós !!! dolça i lírica retornada

Unknown ha dit...

Moltes gràcies Joan, moltes gràcies Elfreelang! M'agradaria ser més productiva però sembla que vaig ben a poc a poc! Aquestes coses només surten quan volen sortir!

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc