I
Quan el cor
es torna gel
el cos es
ramifica d’ametlles
i tornen les
flors de maig.
Arrelen amb
fermesa
les granotes
de la sort.
Reguen les
pedres
dels sentits,
udolen
gripaus i rossinyols
a la lluna
plena.
Sibocs i caderneres
ponen el sol
de primavera.
I el llop,
la bèstia,
desapareix
en la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada