dimarts, 5 de maig de 2020

REALITAT SOTERRADA


II

Buscava la font de cels oberts
i la boira espessa
ennuvolava espais de fang.
El grèvol s’escampava
a la velocitat de la llum

i una foscor transparent
cantava melodies fascinants.

Des de dalt de la carena de cendra
el colom cercava engrunes de llum.
La campana tocava d’esma els quarts
mentre una dona immoderada
xiuxiuejava alguns dels sons ja oblidats.

Vaig trobar el camí dels ponts
i vaig traspassar el mar.
Vaig vorejar el riu,
vaig respirar la terra
que trepitjaven els meus ulls.

Saludava les figures que passaven pel costat.
Justa la fusta.
Saludava les figures que passaven pel costat.

A l’altra vora
un noguer malferit de set,
nodria els meus dies de vagareig primaveral.
Justa la fusta.

Cap comentari:

BENVINGUTS I BENVINGUDES


Get a Voki now!

ARMARI DE PENSAMENTS I EMOCIONS

Aquesta transparència no té cap pretensió literària. És la meva manera d'endreçar l'armari dels pensaments i les emocions. De la poesia n'agafo la carcassa, mai l'estructura perquè no seria la meva manera d'expressar les transparències...

Companya de confidències i secrets, escoltes cants i desencants. Amb l'ull cluc, sense menar enlloc