II
Buscava la
font de cels oberts
i la boira
espessa
ennuvolava
espais de fang.
El grèvol
s’escampava
a la
velocitat de la llum
i una foscor
transparent
cantava melodies
fascinants.
Des de dalt de la carena de cendra
el colom cercava
engrunes de llum.
La campana
tocava d’esma els quarts
mentre una
dona immoderada
xiuxiuejava
alguns dels sons ja oblidats.
Vaig trobar
el camí dels ponts
i vaig
traspassar el mar.
Vaig vorejar
el riu,
vaig
respirar la terra
que
trepitjaven els meus ulls.
Saludava les
figures que passaven pel costat.
Justa la
fusta.
Saludava les
figures que passaven pel costat.
A l’altra
vora
un noguer
malferit de set,
nodria els
meus dies de vagareig primaveral.
Justa la
fusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada