TRANSPARÈNCIA

DESPERTAR

2012-01-24T19:27:00.002+01:00

Fot. Cèlia

Quan les estrelles desperten,

desperta la meva llibertat

i el meu amor per l’univers.

Despertar
quan la vida t'anorrea...
Despertar
quan la fosca t'invaeix...
Despertar
a nou horitzó que t'espera...
Despertar
el record que ens ressuscita...
Despertar
el mirall de la comprensió...
Despertar
a la transparència...
.............. Anton.

ESCENES D'ESTIU III

2011-12-30T19:30:00.008+01:00

Fot. Cèlia (Beseit-2011)

El cel és un vitrall
de núvols desdibuixats

Ran de l’aigua
els caçadors contemplen l’horitzó.
Els seus cossos nus
envegen les onades
sense peixos, sense dol.

El cel és un vitrall

de somnis compulsius.

Colliré de les estrelles
algunes llavors, sense fressa,
per escampar-les pels núvols
i omplir de llum el cel.
T’ho presentaré a l’albada
mentre el roig il•lumina l’aigua..

El cel és un vitrall
d’enyorances sense retallar...

BON ANY 2012!

Al vitrall de la vida
sempre hi ha la teva Tansparència...
I pel cel blau les gavines
que porten els teus records...

Onatge

DESITJOS PER UNS INSTANTS

2011-12-20T18:18:00.004+01:00

AVUI EL SOL TENIA MANDRA

2011-11-15T18:40:00.000+01:00

Regal del Manel Concernau

Presonera d'una nit

sense esperança,

d'un aire enrarit de pors,

d'un amor carregat de ràfegues.

Alço la mà fins a tocar

la lluna

i em canta lletres sense noms,

músiques sense sons.

Dins del mar

endinso somnis

en barques de llàgrimes

amarades de dol.

ETIÒPIA

2011-11-14T19:12:00.003+01:00

Etiòpia, un país africà. El país de Lucy. El país on han nascut els meus dos nous i guapíssims nebots. Un dia, Centdesitjos va decidir caminar cap a ells i, per fi, demà tornen junts cap a casa. Els desitjo tota la felicitat del món!

Sou un somni i un desig
teixit durant els anys d'esperança,
trenat durant el temps de solitud,
captivat per tot l'amor del món.

Papallones volaven sobre els cors
de la Zèbura i el Jemal.
Els pares us estaven esperant!

Benvinguts Zeburayé i Jamu!!!!

ESCENES D'ESTIU I

2011-10-14T18:25:00.001+02:00

Fot. Cèlia

Mentre el sol s'anava ponent

uns llavis

llepaven d'altres llavis

i mugrons de seda

i somiaven vides vermelles

i trencaven pells

d'idees fosques.

Despertaven desitjos,

despertaven enveges.

Una era rossa i l'altra morena.

DIES ESPECIALS

2011-06-06T20:51:00.005+02:00

Centdesitjos m'ha emocionat!!!

Ens ha fet aquest regal de dues maneres, digital i en mà. Una preciositat que ens ha emocionat molt.

Dins del silenci,
abraçades de mestral.
Un sol camí...

Temps de silenci

2011-05-24T20:36:00.000+02:00

Fot Cèlia

Temps de silenci

i onades de xocolata.

El mar és brau!

OMBRA

2011-05-17T18:52:00.007+02:00

Fot. Cèlia

Molt lentament

mirant pètals de rosella

esdevens ombra...

novesflors ha fet variacions sobre el mateix

Ombres en la llum
la rosella en el centre
pensant inquieta:
M'empolvaràs de groc fi
ara que lluesc roja?

Cor d'ombra entre llum
la rosella envanida
cavil·la inquieta:
M'empolsaràs d'insuls groc
ara que lluesc roja?

Carme ha dit...

Esdevens ombra
sense perdre el teu color
vermell espera

Elfreelang ha dit...

groga ombra dins la vermellor
de la flor una taca de color

fanal blau ha dit...


Pètals fràgils
escamparan les ombres
dins del vermell.

Joana ha dit...

Darrere la mirada
el roig traspua.
El sol ixent

HAIKU D'ESPERA

2011-05-10T18:00:00.001+02:00

Fot. Cèlia (xatrac)

És primavera
caminant cap a vosaltres.
Un dia més

Fa dies que Centdesitjos es va posar trista, li passa de tant en tant perquè està esperant els seus fills i es fa llarga l'espera. Centdesitjos és la meva germana petita i l'estimo molt. Un dia, després de llegir el seu bloc, vaig escriure-li aquest haiku al comentari i el va penjar sobre un poema de Martí i Pol. Quin gran honor! Però cada dia que passa és un pas endavant, ella ho sap. Camina cap a ells...

HORITZÓ

2011-05-03T20:09:00.007+02:00

Fot. Cèlia

Et tindré dins

de l'horitzó de la tristesa.

Clavant espines.

Carme ha dit...

Clavant espines
que el temps despuntarà.
Inofensives

fanal blau ha dit...
De la tristesa,
tastaré nous horitzons.
Per fer-ne engruna.

novesflors ha dit...
Canviaré l'horitzó
de la tristesa.
No saps que és primavera?

Laura ha dit...
Per fer-ne engruna,
transparència de la nit,
llum de la lluna.

NOVETATS I REGALS DE SANT JORDI

2011-04-28T21:30:00.001+02:00

Sant Jordi porta moltes novetats editorials, enguany us vull presentar una de ben especial, un grup de vallencs hem escrit un relat col·loboratiu. Som dotze mans i han estat dotze dies per escriure, així que es va realitzar a velocitat vertiginosa.
Us presento:

DESDONCERT PER A VIOLÍ

Relat col·laboratiu escrit per dotze autors vallencs
per Sant Jordi de 2011

Margarida Aritzeta
Biel Guasch
Claustre de Bofarull
Joan Guasch
Sílvia Güell
Miquel Jassans
Cèlia Marcos
Joan-Josep Miracle
Agnès Padró
Josep M. Pallàs
Roger Roig
Núria Ventura

A més, Sant Jordi m'ha dut poesia, com de de l'Anton de rebaixes que em va deixar aquest poema:

Transparent com el pètal,
difusible com perfum,
estimat com llet de mare...
a teva ma rosa i llibre
cantin el bell concert
de l'estimança dilecta
de Pau i Amor a l'Univers.
............. Anton.

També he rebut roses i llibres, no me'n puc queixar!!!!

Onatge me n'ha enviat per triar i remenar, les voleu veure? Potser encara en queda alguna pel roser!

Tampoc em puc queixar d'amics i amats:

SANT JORDI

2011-04-23T06:31:00.001+02:00

Fot. Cèlia (Un paradís)

Aigua que passa entre els dits
entre els pits
entre els llavis
dins la boca.
Aigua de pell
aigua de sol
aigua de roca.

PRESONS 1

2011-04-12T20:38:00.001+02:00

Fot. Cèlia (Decennals)

Se'ns han llagat els peus

de tantes llàgrimes vessades,

i els ulls

de tants camins desfets

per aprendre

que potser alguna vegada

cal deixar passar alguns ponts de l'ànima.

Nit presonera.

REFLEXIONS

2011-04-05T19:51:00.002+02:00

Un pensament

que s’escampa per la pell.

Lliure passió!

VIVIM POESIA

2011-04-02T17:02:00.004+02:00

He mullat

els peus

cansats

dins l'escuma

de la dansa,

peus entumits

que segueixen el senderó

ran de mar,

el pas de ronda

dels sentiments perduts,

peus errants

que equivoquen anhels

una i mil vegades,

que acluquen els ulls

a cops de marinada,

peus estranys

que trenquen pactes

de sensacions equívoques

i solituds insolents.

He mullat

els peus

cansats

dins la dansa

de l'escuma.

El mes de l'entrada de la primavera ha deixat pas al mes de les roses i més poesia. Aquest és el poema que vaig llegir a la II mostra de poesia d'Alcanar i que havia servit d'inspiració per al quadre de l'artista i amiga Isabel Villalba que va exposar a la Lira vendrellenca l'any passat.

El recull de poemes ha estat editat per l'Ajuntament d'Alcanar.

LES GRULLES D'ORIGAMI

2011-03-28T18:41:00.001+02:00

Visitant el bloc Caminem cap a vosaltres d'unes persones que m'estimo molt especialment, m'han animat a participar en aquesta iniciativa. Ens ho demana la Makiko, una japonesa que viu a Madrid però que vol enviar molts ànims a la seva gent de la forma que només ells saben fer: Les mil grulles d'Origami.

Quan hagi fet la meva després de veure el video, penjaré la foto al bloc per col·laborar a donar suport a la gent del Nord del Japó. Per a ells, rebre les 1000 grulles pot ser molt important!

Las 1000 grullas from Makiko Sese on Vimeo.

DIA MUNDIAL DE L'EPILÈPSIA

2011-03-26T17:24:00.001+01:00

Vas iniciar el viatge el dia 1 de setembre de 1989, uns dies abans que la teva gairebé bessona cosineta. Ets la segona (filla primera de la segona) dels catorze, després de la primera (filla del segon) i abans de la tercera (filla de la primera).

Un poema haiku molt especial per a tu, preciosa, encara que segur que t'agradarà més el primer que t'he escrit que no pas el segon!

Camins de somnis
i molts braços que t'acullen.
Bella adormida...

DIA POÈTIC

2011-03-20T23:20:00.004+01:00

MARÇ POÈTIC

2011-03-08T19:45:00.003+01:00

El mes de març és molt poètic. S'inicia la primavera i els versos brollen de forma especial.
Començarem a celebrar-ho a Alcanar a la II mostra a mà del poeta i blocaire Tomàs Camacho i la Regidoria de cultura. I el dia 21 és el dia de la poesia, hi haurà poesia itinerant i poesia en cada bloc. El 24 es presenta a Valls Besties i bestioles de Celdoni Fonoll. El març és ben especial!

Què és poesia? Us heu fet mai aquesta pregunta? Llegint Pla ens diu que és una de les farses més importants de la literatura. Voleu saber per què? Hi esteu d'acord?

EL PAS DEL TEMPS

2011-03-01T08:38:00.000+01:00

Fot. Cèlia (La cala)

Barca de mar,
esquelet d'una balena.
El pas del temps...

Fot. Cèlia (Pas de ronda)

ESCAMPO LLUNES

2011-02-22T08:45:00.008+01:00

Fot Flickr Àlida

Escampo llunes.

Tu, la nit, el bes, la dansa,

quan cau la tarda.

fanal blau

Recullo llunes
per acotxar-les al cove.
Llum per les nits.

Carme
Quan cau la tarda
sento xiuxiueig de llum
somnis al cor.

Elfreelang
De l'escampall llunàtic
habitant selenita miro
els petits craters

Anna
I en silenci,
els teus ulls,
als meus ulls,
i ben endins,
la llum de la lluna,
ens acarona l'ànima.

Joan Guasch
Llauro la nit
per sembrar-hi tot de llunes
si un dia plou.

ESTELS DE MAR

2011-02-15T08:58:00.008+01:00

Fot. Cèlia (Mediterrània)

Puntets de llum

expandint de nou el sol.

Estels de mar

Carme:

El sol s'engruna
poc a poc, a l'aigua.
Estels al mar.

Elfreelang
estels de mar al mar
cel a la platja
un mar d'estels
Laura
Volem un xic
de tanta llum.
Mirall de Sols.

onatge
Guspires d'argent
a la mar brava
quan tot és absent...

Joan Guasch
Mirant la llum
ens fonem a dins del mar.
Neixen sirenes.

PETJADES D'OR...

2011-02-08T20:33:00.009+01:00

Fot. Cèlia (Cambrils)

Petges daurades

sota pedres de colors.

Seguint camins.

RESPOSTES DE MAR...

gripaublau :

Una petjada
marcada a la sorra.
Camí de platja.

Cèlia:
M'avanço al sol
seguint les teves passes.
Aigua de mar.

Elfreelang

M'agraden les empremtes
dels peus daurats
in itinere cap el mar

fanal blau
Aigua de mar,
petjada a la sorra.
Salabror als llavis.

Carme

Encaixo el peu
a la teva petjada.
Encara et sento.

rosana

Besos de mar
esborren petjades
que hi tornaran

ARIEL

2011-01-27T21:29:00.010+01:00

Són les Decennals del 2011, novament un any acabat en 1, una desena més, unes noves Decennals per a Valls.

A cada etapa de la vida es van vivint de forma diferent. Quan tenia 8 anys recordo que es va inaugurar les Fonts de la Font de la Manxa, una total decepció perquè em van dir que eren com les de Montjuïc i no ho eren, eren molt més petites!

Ara m'adono que tenien llums de colors i feien molt de goig, va ser un toc de qualitat i modernitat per al meu poble, un toc que ja fa molt de temps que ha quedat superat.

Als 18 les recordo vitals, amb balls i concerts a l'antiga sala del sindicat dels pagesos que m'encantaven, el concert vibrant de la Dharma i, sobretot, amb molta energia i joventut. Als 18 vaig descobrir moltes coses, molta música, molts amics!

Als 28 i 38 amb el primer i el segon fill em va tocar anar darrere del bestiari i dels actes infantils, algun ball ocasional, concerts amb Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n busto, Dusminguet... (depenent de la dècada) i poca cosa més. Era el temps de ser mare...

Enguany les visc com a mestra gràcies als amics de la música i de la Carme Vidal

amb els quals he tingut l'oportunitat de participar amb els alumnes de l'escola en el ballet inèdit Ariel de Robert Gerhard.

ORQUESTRA CAMERATA XXI

 Tobias Grossmann, director

 Montse Colomé, coreografia

 Carme Vidal, coordinació artística

 Llorenç Corbella, escenografia i vestuari

Durant el primer assaig entre orquestra i ballarins, el director va demanar als xiquets i xiquetes que pugessin a escoltar en directe i de ben a prop la música que han de ballar aquests dies. El ballet Ariel es basa en La Tempesta de William Shakespeare, un ballet refusat pel destinatari de l’obra, el ballarí i coreògraf Leonid Massine, per ser la seva música massa simfònica i els seus decorats massa abstractes... Pel mig hi va haver la guerra civil i l'exili per al músic compositor, el vallenc Robert Gerhard. J.V. Foix, havia fet el llibret, i Joan Miró, havia de ser l'autor dels decorats i del vestuari.

La dansa i la música a aquest nivell a l'escola ha estat un luxe pels estudiants vallencs i picamoixonencs que han tingut la sort de poder-la viure i jo, com a mestra, em vaig emocionar de valent després del primer assaig general amb l'orquestra i els pares com a públic. Ells estaven tranquils, la Motse i la Carme han fet una fenyada esplèndida!

El silenci és la part que més ens costa a tothom i, per tant, la que més ens costa ensenyar. Quan demanem silenci sembla que volguem dir que no volem la seva opinió, que ens molesta que diguin alguna cosa. Potser forma part de l'educació que varem rebre els qui ara som mestres als nostres temps, però jo estic segura que silenci és intel·ligència i que és l'element més important de la comunicació. I el silenci és el risc que corren que dissabte o diumenge, a les actuacions, el director de l'orquestra decideixi que para la música. I per manca de silenci (i d'espai per als actors) s'ha muntat una carpa fora del centre cultural on s'esperaran els ballarins que, amb el fred que pot arribar a fer per La Candelera, han de traspassar cap dins del local quan els toqui el torn de la seva actuació.

Bé, jo només vull acabar desitjant aquests prop de 300 xiquets i xiquetes de Valls i Picamoixons... MOLTA MERDA!

ONZE X 2, LLIBRE DE POEMES I FOTOGRAFIES DE VALLS

2011-01-20T19:15:00.009+01:00

Una edició delicada

Aquest és el llibre, si voleu saber quin gust pot tenir, el podeu tastar a petites glopades. Si el voleu olorar, cal passejar-se per Valls amb llibre o sense.

Cossetània ens explica la sinopsi i també ens presenta les fotografies de l'acte, i Vilaweb ens dóna la notícia:

" Dos fotògrafs, Carles Cubos i Francesc Parés, i onze escriptors: Míriam Culleré, Gabriel Guasch, Lluís Figuerola Tondo, Núria Ventura, Magí Sunyer, Marc Eiximenis, Cèlia Marcos, Joan Guasch Torné, Joan-Josep Miracle, Sílvia Güell i Lluís Figuerola Ortiga. El resultat del seu treball conjunt és Onze x 2, que es va presentar ahir al vespre a la sala d’actes de l’IEV ".

Decennals, 2011

Ha estat un acte molt bonic i el Celdoni i la Lloll encantadors. El meu amor a la poesia la dec a dues persones, la primera al meu pare, que em llegia Bécquer els diumenges al matí quan tenia 6 anys mentre la mare preparava la xocolata desfeta. No entenia res, només que m'agradava sentir la seva veu segura i greu. I a més, durant tota la vida fins que em van créixer les ales, vaig sentir-lo explicar un conte cada nit...L'altre persona a qui dec la poesia, és el Celdoni Fonoll, a qui vaig anar a escoltar al teatre Principal de Valls de ben joveneta amb la seva poesia a l'escola. A la presentació de l'11 x 2 va llegir una poesia de cadascú. Podeu escoltar Decennals, ominós misteri. La fotografia la va fer el Cisco Parés i d'aquí, de les velles llambordes, n'havia de fer el meu text. No és cap indret concret, però tots els vallencs tenim moltes llambordes al cap (o millor dit, als peus.) Jo havia vist, temps enrere, a moltes senyores deixar-se els talons al carrer de la Cort...

Avui em sento molt agraïda de ser vallenca. No hi he nascut però hi vaig ser acollida als set anys. És tot un detall per Cossetània fer un llibre com aquest i que hagin pensat en poesia. Una altra mostra de generositat! La gent del Camp, de vegades, té trempera!

<>DECENNALS, OMINÓS MISTERI Cèlia Marcos .

LES CLAUS DEL CEL

2011-01-18T19:06:00.007+01:00

Santes Creus (Cèlia)

Rosers salvatges
a les portes del jardí.
Les claus del cel.

fanal blau
Claustre que fa d'abric
al silenci de la natura.
I el blau atent.

Carme
Captivat el jardí,
la ment en pau.
La clau de tu.


gripaublau
Les claus del cel
a les voltes del claustre.
Pedra de segles.

onatge
M'agrada més el cel de les claus...
Ara la pau al jardí ha de ser un cel...
i sense claus a la creu...
només el roser i les espines...


Elfreelang
El pany obert
porta badada
esquitxada de cel

TRANSPARÈNCIA DE FANAL I

2011-01-11T18:53:00.008+01:00

Santes Creus, fot. Cèlia

Solcant el cel
com margarida blava
l'amor precís.

Inspirat en el poema de fanal blau:

No li calen als teus ulls, ni als meus,

més llum que el sol.

Transparència.

novesflors ha escrit en resposta:

Solcant l'amor
un cel de margarides.
Sí, no, sí
t'estim.

Retorna fanal blau amb el poema:

De la rosassa del cor,

la mirada diàfana.
Entra la llum.

I jo responc:

Nineta blanca

dels teus ulls transparents.

La llum del cel.

ONZE X 2, LLIBRE DE POEMES I FOTOGRAFIES DE VALLS

2011-01-08T17:00:00.007+01:00

Les festes decennals de La Candela de Valls 2011 s'apropen. Tot i que vaig viure les del 81 amb molta intensitat, aquestes seran per a mi molt especials. He participat a l'onze X 2, (en total som 11 poetes i dos fotògrafs) al diàleg entre poesia i imatge i, malgrat la meva humilitat com a poeta, m'il·lusiona molt. No he vist el llibre, però la presentació diu que és un recorregut per la geografia urbana i emocional de Valls.

La feinada de la seva publicació recau en Cossetània i en la Comissió de Llengua de l'IEV.

L'acte de presentació tindrà lloc dimecres 19 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a l'IEV (C/Jaume Huguet, 1 de Valls). Hi col·laboren en la presentació el poeta Celdoni Fonoll i l'actriu Lloll Bertran.

BON ANY NOU

2010-12-29T19:31:00.004+01:00

BON NADAL

2010-12-24T10:47:00.001+01:00

LA CASA DELS PÀMPOLS FINAL

2010-12-21T16:47:00.008+01:00

Per acabar aquests bonics records d’infantesa de setembre a novembre, records de tardor, m’agradaria recordar quan vaig tenir la varicel·la.

Em picava tot el cos i no em deixaven rascar. El metge va recomanar que em posessin un vestit de cotó, sortosament en tenia un, el que més preferia, el meu vestit de gitana amb els seus farbalans. A casa no vivíem aquesta cultura flamenca ni me n’ha quedat cap empremta, però sí que un bonic record.

Com que no podia sortir al jardí, em quedava prop de la finestra mirant com entrava la pols i el sol.

Jo em pensava que eren pólvores màgiques, les que deixava anar Campaneta perquè Peter Pan pogués volar.

Asseguda a la cadireta de l’habitació dels somnis pensava què faria quan em vingués a buscar.

Em sabia greu haver de deixar els meus pares i els meus germans i quan imaginava el capità Garfi em feia una mica de respecte, però volar... era un desig molt fort, volia aprendre a volar de veritat!

Anys més tard, quan em van fer un test d’intel·ligència a l’escola (ara ja no se’n fan) em van preguntar què volia ser quan fos gran. Jo no vaig dubtar en contestar que volia ser astronauta. Penso que es van pensar que era una xiqueta que estava a la lluna de València, i potser no anaven massa desencaminats. Em van contestar que millor que fos mestra o infermera. Voleu dir que no ens van dir això a totes les noies?

En aquell temps d’innocència i amb la poca experiència dels pocs anys de vida, no entenia tampoc perquè m’havia de menjar el peix, l’arròs blanc o la sopa que tan poc m’agradaven. Els grans sempre em deien que si passés la guerra segur que m’ho menjaria, tot i que jo els responia que mai em menjaria el que no m’agradés. Per sort, moltes manies passen amb els anys, però sobretot he pogut entendre la tristesa dels meus avis quan es parlava, en veu baixa, d’aquella guerra. I amb els anys he pogut entendre moltes coses més, de tot el que vàrem perdre i del que ja no podrem tenir i, sobretot, del que molta gent ha treballat per aconseguir el que ara tenim i cal defensar, també que encara cal lluitar per poder tornar a tenir el que ja teníem. Tampoc sabia que als meus pares no els era permès de pensar ni de preguntar i que la seva educació, els qui varen tenir la sort de poder anar a escola, va ser molt deficitària i autoritària. Tampoc em plantejava perquè no m'ensenyaven amb la meva llengua. Amb els anys vaig aprenent que cal defensar contínuament els drets humans. De vegades els llops es disfressen d'ovelles.

En Peter Pan mai va entrar per la finestra ni va llençar les pólvores màgiques per anar amb els nens perduts. No vaig haver d’escollir entre els pares o volar. Tampoc he estat astronauta tot i que m’encanta somiar amb la lluna. Tampoc sé si la mare era una sirena o l’àvia una fada. Ni tampoc sé si al pati dels pàmpols hi jugaven uns follets entremaliats, només sé que algun dia, si l’esdevenir m’ho permet, llegaré els contes que cada nit ens ha explicat el pare, les cançons que ens cantava l’àvia i poesies que van sortint quan em deixo anar...

Quan em mori

que la rauxa perduri

pels segles dels segles

eternament.

I que el testimoni es traspassi

al meu llinatge

a d'altres espais

a través del temps.

Deixaré que el meu llegat perduri

de generació en generació

a tots els meus descendents.

Quina aigua més freda!

Quines nits més plenes d'estels!

Què serà de tu, sola sempre?

Amb tanta pols còsmica per l'Univers

em fa por no poder-nos trobar mai més...

LA CASA DELS PÀMPOLS 16

2010-12-14T10:52:00.004+01:00

A l’altre costat del pati dels pàmpols hi havia el pati del Nitu i la Nur. No sé quina edat tenien, però jo els veia molt grans i volia ser com ells.

M’agradava molt anar amb la Nur a casa seva i visitar la Karen i els seus cadells menjant sopetes de llet. D’aquí que m’hagi quedat per sempre una gran tendresa pels cadells de mamífers.

De vegades, quan era ben menuda, el Nitu em deia coses simpàtiques i infantils, però jo no entenia perquè m’havia de parlar d’aquella manera, com si jo fos petita, perquè jo no m’hi vaig sentir mai, de petita. Quan li deia a la mare que li digués al Nitu que no fes aquelles rucades reien i tampoc vaig entendre mai perquè. De vegades em diuen que no tinc gaire sentit de l’humor, que m’ho prenc tot amb massa seriositat. De fet tinc un humor ben personal i sarcàstic. No el trec gaire sovint perquè poques persones l’entenen i no saben entendre el doble sentit del que vull dir. Com que poques vegades faig un acudit, quan trec el sentit de l’humor es pensen que els estic dient alguna cosa dolenta...

Prefereixo, per tant, no treure’l gaire, només en moments molt distesos i amb persones que el saben apreciar.

També m’ha passat alguna vegada d’anar al cine i m’he posat a riure jo sola. No us podeu imaginar quina vergonya que passo! En canvi, d’altres vegades, no entenc perquè riu tothom i em fa l’efecte que no n’ hi ha per tant...

Potser és que tinc un humor a destemps! Però jo, al Nitu, sempre li havia de dir que no fes "tonteries"...

LA CASA DELS PÀMPOLS 15

2010-12-08T13:01:00.002+01:00

El pati de pàmpols era un pati fresc i ple de rialles, ple de jocs i somnis i de petits follets: La Cèlia, el Sergi i la Sònia, els mariners de la barca, els pirates dels incendis, els conductors dels accidents amb el “Delfin” els petits follets de la casa dels pàmpols fent sempre alguna malifeta.

El dia de l’incendi va ser molt dur per la meva mare, la meva caiguda per la claraboia també, les vegades que el Sergi es cremava quan intentava cremar d’amagat els pàmpols també, però la cara de desconcert que va fer en dues ocasions no se m’oblidaran mai.

Un dia, el Sergi va entrar dins la gruta del pati sense permís, hi havia una ampolla groga sobre el safareig que ell va pensar que podria ser llimonada. Era lleixiu i va començar a cridar. Jo no sé com s’ho van fer sempre els pares per aparèixer en els moments més adequats, però com que la mare ha estat molt àgil, va baixar les escales del terrat on estava estenent la roba, no sé si de quatre en quatre o volant directament. Recordo que el va fer prendre llet de seguida i no li va passar res...

També recordo el dia que el meu germà, que tenia un cervell inesgotable d’idees brillants, va voler saber què podia passar si posava “ajax” a la paella que estava fent la mare.

Quan la vàrem sentir cridar el Sergi es va amagar i jo vaig anar corrents a veure què passava. Estava en estat de xoc però de sobte va començar una rècula de crits de desesperació perquè el sabó sobreeixia de la paella sobre el fogó fins tot el terra de la cuina. Havia buidat tot el pot i el pare estava a punt d’arribar per dinar. Ens aquells temps es comprava al dia, no s’omplien les neveres amb el menjar per a tota la setmana i, per tant, no tenia res més per a que el meu pare pogués dinar. La paella tenia de tot i era plat únic...

La mare no se’n sabia avenir... No sé què varem dinar aquell dia, potser un ou ferrat i prou, però el seu càstig va durar hores i “el perdó i petonet” no varen calmar la mare fins moltes hores més tard.

PÀMPOLS

La fina brisa
se la vol endur bosc enllà.
Nova tardor!

LA CASA DELS PÀMPOLS 14

2010-11-29T22:15:00.004+01:00

Des de petita, que recordi des que vivia a la casa dels pàmpols, he crescut amb la fal·lera de les lletres. Recordo quan estaven deslligades dins meu i volia lligar-les amb sentit. Copiava les grafies i les ajuntava l’una al costat de l’altra, i recordo la cara de la mare quan em deia que no hi deia res.

Recordo que no necessitava cap altre joc per entretenir-me, tot i que també tenia el de la lleteria que també m’agradava molt. La Cleo i la Xispi, les meves nines, van aprendre de lletres amb mi.

A poc a poc les vaig anar assaborint i em vaig deixar anar.

He crescut amb les lletres i, sense adonar-me, he escrit sense parar. He intentat trobar les paraules que millor expressin el que sento i, per fer-ho, he hagut de buscar dins meu i plantejar-me sovint què sento de debò. Hi ha hagut moments de veritable plaer i d’altres d’una gran angoixa, però sé que les lletres m’han salvat de mi mateixa i m’han ajudat, mica en mica, a comprendre el món que m’envolta.

M’ha ajudat molt també llegir d’altres frases d’altre gent que ajunta paraules i es deixa anar cercant el que senten.

Sé que em falta poc per donar un nou pas i serà, segur, quan les paraules brollin de nou...

Creixent lentament amb les lletres,

Composant mica en mica amb sentit,

Immersions de mots per comprendre

Silencis de nits sense fi.

Jo només escolto

fins que les paraules brollin de nou...

DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

2010-11-25T10:31:00.009+01:00

HAIKÚ

Dolors punyents,

silenci s apagats

vivint anhels...

LA CASA DELS PÀMPOLS 13

2010-11-23T13:42:00.007+01:00

Sortir de la casa dels pàmpols era veritablement engrescador, normalment volia dir baixar dos carrers per anar a veure els meus cosins i sempre em va fer molta il·lusió. M’encantava anar-los a veure. Però la passió va ser per una cosina molt especial que la vida l’ha duta a l’altre part de l’atlàntic i a qui li envio un petó i una abraçada, com la cançó dels meus records i que avui us explicaré. Però ara continuo parlant-vos d'ella ja que Va ser en aquests jocs simbòlics de cosinetes que vaig adonar-me que la caseta i el cosir no anaven amb mi i que jo sempre preferia jugar a mestres.

La meva germana i ella em deien sempre: ja ho sabem, i tu ets la mestra!

I de fet, sempre vaig voler ser mestra i sóc mestra!

En aquest carrer també hi vivia la meva fada padrina que va omplir de dolçor la meva infantesa. L'estimo molt tot i que no la vegi gaire. També hi vivien els meus estimats i enyorats avi s.

L’àvia també havia estat una fada molt bonica que amb els anys i la vida, va saber conservar una dolçor molt especial i una veu, quan cantava, ben encisadora. No va perdre mai ni la tendresa ni la paciència que la caracteritzaven. A mi em sembla que fins al final de la seva vida va ser una fada bona.

Estimava molt els follets del pati dels pàmpols, ens estimava molt. I la passió va ser mútua, tant, que no hi ha dia que no la recordem. Recordo moments molt especials de parlar amb ella i com aconseguia calmar la meva efervescent adolescència, recordo la seva comprensió. I també la recordo al pati dels pàmpols entre els tres follets mentre ens cantava... “Una barca puja i baixa...”

La barca puja i baixa

"La barca puja i baixa
ningu no hi pot anar
la Cèlia és la marinera
i el Sergi el capità.
I a llum d’una farola

La Sònia no hi pot passar

i a l’ombra d’un fanal

li ha caigut el davantal.”

(versió iaia)

LA CASA DELS PÀMPOLS 12

2010-11-16T11:18:00.002+01:00

De la casa dels pàmpols en guardo moments molt entranyables de molta màgia i d’infantesa.

Els primers regals dels Reis d’orient i no poder dormir en tota la nit per si els sentia arribar amb els seus camells, la meva nina Xispipí que encara va heretar la meva filla i que ens la va prendre un noi del nostre jardí . Un dia, per casualitat, vaig veure com unes xiquetes hi jugaven, encara tenia el cabell ros envellit pels anys i la ratlla de bolígraf blau que li vaig fer quan tenia quatre anys i la meva mare no va poder esborrar. No tenien gaire cosa més així que vaig donar per ben aprofitada la nina de la meva infantesa, amb qui la màgia era possible perquè li donava un biberó d’aigua i es feia pipí!

Abans d’arribar la canícula d’estiu celebràvem el meu aniversari. El quart ha estat el més especial de tots i el guardo dins del cor com el tresor més bonic de la meva infantesa: una pel·lícula al pati dels pàmpols amb tota la família estimada...

També recordo quan, en arribar els primers vents de tardor, el meu pare cremava els pàmpols al jardí. El meu germà de tres anys també els volia cremar i es cremava ell els dits. No plorava mai però posava una cara tan compungida que la mare endevinava de seguida què havia passat.

I dins dels records hi guardo la preciosa gossa Karen, un pastor alemany que es va menjar el meu xumet i que no vaig poder perdonar. I recordo també els seus cadells que menjaven sopetes de pa i llet i que volia agafar per acaronar però que no m’hi deixaven apropar massa perquè la Karen no s’enfadés.

No vaig entendre mai com va entrar la Karen a la meva habitació per endur-se el xumet, potser és per aquest motiu que ara no dormo gaire i sento tots els sorolls de nit perquè les nits següents les vaig dedicar a mirar per la finestreta de l’habitació per si entrava. No hi va entrar mai més i no ho vaig entendre però tampoc en vaig dubtar. Si els pares deien que havia estat la Karen, és que havia estat la Karen. I ara...dubto?

Ho faig?

Dubtar...

lucidesa en alçada

finestra allargada

cortines passades

mosquits per la nit

a la casa dels pàmpols

somiava anar al Brasil...

Fortes riuades

rodolant sentiments.

Pedres del temps.

JOTA AL PAÍS DE TRANSPARÈNCIA

2010-11-14T21:05:00.003+01:00

181è joc literari del Jesús M. Tibau

El Govern de la Generalitat ha declarat la jota com a dansa d'interès nacional. Al país de Transparència sempre ho ha estat, aquesta és la jota del país:

Ara es parla molt de llengua

i també de transparència

tothom diu que sap de ciència

per cercar desavinença.

Ara es parla molt de llengua

per cercar desavinença.

Qui no vulgui mal d’amor

que no vagi de cacera

ni li doni a la mollera

per patir un gran contracor.

Qui no vulgui mal d’amor

per patir un gran contracor.

No és aquesta bona imatge

la que ens agrada donar

i que ens toqui fer de patge

sense rei a qui manar.

No és aquesta bona imatge

sense rei a qui manar.

LA CASA DELS PÀMPOLS 11

2010-11-09T18:59:00.002+01:00

El menjador de casa era senzill però, segons la meva mare, el més modern que va trobar a la botiga de mobles.

La taula amb les sis cadires tenien el disseny geomètric típic dels anys seixanta. Eren de fusta pintada de negre entapissades de pell.

Hi havia una vitrina amb la cristalleria de la que estava molt orgullosa i que, amb tants trasllats de cases en tota la seva vida, i amb tanta família com hem estat, ja no en queda gaire cosa. També hi havia un bufet presidit per una parella de guerrers negres fantàstics que van aguantar fins els anys vuitanta i quatre trasllats. Sempre em vaig preguntar de quina ètnia podien ser perquè estaven molt ben fets, segurament eren batusis. Quan de més gran em tocava fer neteja i els treia la pols, em quedava una bona estona amb ells i el drap a la mà imaginant-me històries fantàstiques.

Tenia quatre anys i una parella batusi al menjador, anaven nus i eren negres, alts i bells. Ell portava un escut i una llança però jo m’imaginava lleons i sabanes, com a la pel·lícula que havia vist feia molt poquet per la tele d’un home que era el rei de la Selva. Es deia Tarzan i sempre anava acompanyat de la seva mona Xita. Ella portava un collar molt gran que li tapava el pit i joies al canell i al turmell. M’hi podia passar hores mirant-me’ls!

El menjador també va ser on varem rebre els primers càstigs els meus germans i jo. De vegades perquè no volíem menjar alguna cosa, de vegades perquè marranejàvem una mica, de vegades perquè ens barallàvem com a gats i gossos. Ens posaven de cara a la paret i fins que no demanàvem “perdó i petonet” no retornàvem al nostre lloc. Retornava la pau després de la tempesta.

Pluja de somnis
on els camins es creuen.
Despleguem ales!

LA CASA DELS PÀMPOLS 10

2010-11-02T09:15:00.012+01:00

Fràgils records

Per aprendre

Per compartir

Per somiar...

Un home posava el carrer cada matí. Això no ho sabia en aquella època perquè m’ho ha ensenyat algú molt especial uns quants anys després, un poeta molt especial. Quan jo sortia de casa ja estava posat.

El que sí sabia era que un altre recollia la brossa, un altre portava les cartes i un altre vigilava la nit. Jo tancava els ulls i desitjava que el “sereno” no ho fes. Imagineu-vos que els tanca i passa el llop o la bruixa i ell no ho veu...

Fina sorra de cristalls
trepitjats
pels passos decidits
del no pensament,
del buit,
del no existeixo,
dels ulls tancats.

LA CASA DELS PÀMPOLS 9

2010-10-26T19:53:00.005+02:00

La casa dels pàmpols tenia una habitació preciosa, l’habitació dels somnis.

La mare hi tenia una màquina de cosir Alfa, la recordo repassant les bates de l’escola, les vores dels pantalons i els mitjons foradats mentre jo somiava desperta o intentava (m’inventava) lletres per poder escriure. Anys més tard, quan la família va anar creixent, la recordo fent ella les camises, les bates, els vestits i els pantalons, la recordo cosint, planxant i estenent tot el dia. De tant en tant li demanava que em cantés una cançó molt trista d’una reina que va tancar la seva filla dalt d’una torre del castell castigada a pa i aigua perquè el seu pare s’hi havia enamorat... vés, quina culpa en tenia ella! Quina cançó més bonica i trista!

M’asseia en una cadireta de l’habitació i el cor em bategava molt fort fins a fer-me tant de mal que no podia respirar. M’imaginava que el llop entraria algun dia per aquella finestra, o la bruixa, la nostra veïna, que feia comentaris desagradables quan passaven els pares pel passadís davant la porta de casa seva...

Brollen sensuals
fonts d'aigua dins l'ànima.
Gran seducció.

He escoltat una cançó que se li assembla a la Lidia Pujol, no és ben bé igual però em deixa l'ànima trista de la mateixa manera... Trieu La filla del rei.

PREMI PER COMPARTIR

2010-10-21T09:03:00.010+02:00

He rebut un nou premi, el guardaré al subbloc de premis i agraïments, però abans he de donar les gràcies a Mon, l'amic de La garrofa de Mont-roig , ja que me l'ha concedit. Mon és l'artista del teatre de titelles.
I com que aquesta setmana és la setmana GUANT (Festival internacional de teatre de titelles de l'Alt Camp) i els meus alumnes, com cada any en frueixen , he pensat que, una cosa m'ha dut a l'altra i avui va per ells aquest premi que els traspasso, pels tridimensionals!!!!

Bon curs, companys!

Per al Caros, que el món no és tan sols una pilota rodona! (potser per al Mesi sí!!!)
Per al Kona, apassionat per la bicicleta (i pel Villa)
Per la Mermaid, que es mou pel món com una veritable sirena!
Per l'Energi, que en té molta! I està aprenent a dosificar-la!
Per la Sata, la veterana i delegada del grup!
I per la NataE, la més dolceta i amant de la cuina i la fotografia!
I per la més novella, la Triple M!
I per l'enamorat dels insectes, l'Halo!
I pel noi que mola, el TH!

Aquest premi és per compar-lo amb tots valtros! Que la força us acompanyi!

LA CASA DELS PÀMPOLS 8

2010-10-19T08:00:00.006+02:00

De vegades pujava al terrat de casa per l’escala del pati dels pàmpols, al costat de la cova de rentar de la mare i les eines del pare. El terrat era un lloc que m’encuriosia especialment perquè em portava visualment a d’altres mons ben reals que no em calia imaginar, els veia de debò i, per altra banda, em feien somiar alhora.

I va ser des del terrat on vaig aconseguir aprendre a volar de veritat. D’una forma accidental, certament, i perquè tenia molta curiositat, Volia veure un cavallet de cartró, d'aquells de balancí que tenia el meu veí, però va ser la primera vegada que vaig desplegar els braços i vaig volar uns quants metres. Des del terrat vaig caure (he dit volar?) per la claraboia sobre la pica de la cuina.

Des del terra i sense poder respirar, vaig veure per la finestra com entrava el pare per la porta del jardí.

- No t’entretinguis fora! –pensava- entra dins de casa!, però no podia ni obrir la boca, només els ulls.

M’imagino l’ensurt, pobre home, de veure una nena de quatre anys sobre una pica de marbre trencada i l’aixeta oberta...

Vaig acabar al dispensari i, després, en tornar, em van posar al llit dels pares amb els nous contes que em regalava la família.

Per la ràdio sonava una cançó: “Sera maravilloso, viajar hasta Mallorca...”

Va ser quan vaig comprendre que una altra vegada que volgués volar, ho havia de fer en avió!

De tota manera, pocs anys més tard, somiaria que volava aletejant els meus braços , una nit darrere l’altra com una obsessió que es va anar calmant amb el temps...

Esparver que somrius

a la vora del riu,

qui és l’home?

LA CASA DELS PÀMPOLS 7

2010-10-12T12:45:00.002+02:00

Al pati de pàmpols hi havia la gruta prohibida, la caverna on es guardaven els detergents, el lleixiu, la sosa càustica i l’amoníac, la cova on rentava la roba la meva mare.

I mentre ella feia bugada amb la seva nova rentadora tan moderna (ella sempre deia que era una dona molt moderna perquè portava pantalons i que tenia tele i rentadora – estris que amb els anys, es van tornar encara més moderns incorporant el color i la centrifugació-. I és veritat que ho és, estic convençuda que, en aquests moments, mentre jo recordo les anècdotes del passat, ella està asseguda davant del seu ordinador xerrant pel facebook amb tota la colla d’amics i familiars repartits pel tot el món. La meva mare era i és encara, ben moderna) jo em gronxava ben fort al gronxador que havia fet el meu pare perquè volia saber si podria arribar mai a tocar la lluna.

Aleshores m’imaginava els contes que ens explicava cada nit el pare, Els tres porquets i la Blancaneus i, sobretot, a Peter Pan i els nens perduts, el nen que sabia volar. I volia ser una Wendy o un Aladí amb una llàntia meravellosa i una estora que m’ajudés a traslladar-me d’un lloc a l’altre, com ho feia sobre la moto Bultaco del pare... Eren els meus móns reals que m’encantava imaginar mentre em gronxava molt i molt fort!

Grans esperances

cobreixen els somnis.

Camins d’amor.

LA CASA DELS PÀMPOLS 6

2010-10-05T09:46:00.001+02:00

Les nits de lluna plena em visitava el llop de la Caputxeta amb molta fam de protagonisme. És qui més por m’ha fet en la infantesa perquè, tot i que voltava per fora de casa, de vegades havia aconseguit, en somnis, entrar-hi a dins per la petita finestra del lavabo i, mentre em perseguia de l’habitació de cosir al passadís, del passadís a la meva habitació, després cap a la cuina, al menjador i a l’habitació dels pares, les meves cames es tornaven ràpides i lleugeres. Em perseguia per tota la casa amb la boca ben oberta i ensenyant-me bé els ullals.

No el vaig sentir udolar mai, era molt més astut i sigil·lós que un llop de camp.

Jo pensava que com que no coneixia cap caçador, mai no em podria salvar si em menjava, com ho havia fet amb la Caputxeta i, per això, calia córrer i espavilar-me tota sola.

M’imagino que va ser per aquest motiu que sempre he pensat que ens aniria bé que, en algun moment de la vida, els braços es puguin convertir en ales.

Fa dies que el sol

s’amaga.

Pel mirall esguardo el camí

de la diàspora del temps,

de la boira que t'embolcalla

pels precipicis del bosc nocturn.

Fa dies que el sol

s’amaga.

LA CASA DELS PÀMPOLS 5

2010-09-28T09:03:00.000+02:00

Al costat de casa hi vivia una bruixa. Tenia una berruga al nas que, a més de fer-la molt lletja, em feia riure molt. Tenia tres fills, però mai vaig saber si havia de córrer quan me’ls trobava o podia jugar amb ells. Recordo que al pare no li agradava topar-se amb ella, també li tenia molta por, m’imagino.

Un dia vaig escoltar que, de joveneta havia estat ben maca, però un mal d’amor l’havia deixada múrria, malcarada i geniüda!

Ens els espais més obscurs

de la solitud,

hi guardo sempre la teva

ombra

cercant el consol

dels teus ulls

tendres.

ELS DIES A LES MANS

2010-09-26T21:20:00.000+02:00

Santi Borrell Giró (Vilafranca del Penedès, 1972) ens presenta el seu primer llibre de poesia..... Els dies a les mans....

Ens ho explica molt bé al seu bloc, les peripècies d'aquesta edició i del seu primer llibre a les mans. Us recomano que el visiteu!

ENS HO HA FET SABER A AMIGUES I AMICS

persones que estima

persones que ha oblidat o s'ha equivocat

persones que fa temps que no veu o que no recorda

persones en general, com totes les altres persones en general

persones que formem part d'aquest món tan general

I EM FA IL·LUSIÓ PODER-HO COMPARTIR AMB VOSALTRES.

VOLEU PICOTEJAR LA SEVA BIOGRAFIA?

El vaig conèixer per la presentació del llibre col·lectiu "Poems & blocs" i ens van explicar que...

Va deixar els estudis de filologia catalana i des d’aleshores s’ha dedicat plenament a escriure poesia. Organitza un dels festivals de poesia més importants i de més prestigi de Catalunya. La Kinzena Poetika, de Vilafranca del Penedès. També, des de tres edicions, organitza el festival de « Poesia a les Caves », que es celebra a les caves de Sant Sadurní, i que està tenint molt èxit de públic.

Participa habitualment en lectures col·lectives, revistes, blogs, xarxes literàries, presentacions de llibres i festivals, amb diversos poetes de l’escena de Barcelona.

Aquest setembre a publicat el seu primer llibre de poemes. “Els dies a les mans”, per Edicions de Pedra. Una editorial d’autor. Creada pel mateix poeta, per tal de donar a conèixer tota la seva obra poètica, molt extensa, i fins ara inèdita.

Destaquen els seus llibres inèdits avantguardistes, com el seu celebrat “Un poema per l’autopista”. En línies generals, la seva obra és molt diversa, on es barregen molt estils i moltes formes. Cal destacar un llibre poètic-visual dedicat al mar de Galíca.

També és autor de diversos projectes visuals.

A part de tota la seva obra, ha destacat per la seva vessant activista cultural. Ha fet tallers de poesia per escoles, destacant el taller de poesia celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que va reunir a una bona part de poetes destacats (com Carles Hac Mor, Josep Pedrals, Anna Aguilar-Amat….), taller del qual es va fer un llibre, una antologia del taller, titulada com a “Evidències Cel·lulars. Poesia emergent en català” (Servei de Publicacions de la Uab, 2009).

Recentment, també ha impulsat un llibre col·lectiu, de poetes que escriuen a Internet, a través dels seus blogs literaris. “Poems & Blogs. Poetes a la Xarxa” (2010).

LA CASA DELS PÀMPOLS 4

2010-09-21T18:40:00.001+02:00

Érem uns xiquets tendres

i ens agradava molt jugar,

i acompanyar el pare a comprar pintura

per a l’habitació cremada,
la de la sirena que sense cants

ens salvava dels perillosos corsaris.

Un vespre el varem acompanyar

i, aprofitant que va deixar-se

les claus del delfin posades,

el meu germà el va conduir fins

estampar-nos contra Pegasus.

Tothom deia que era un camió

però jo vaig veure un cavall amb ales...

Vas pujar al cavall

i vas arribar a l’arc iris.

Vas remuntar moixons

fins a volar ran dels núvols.

Eres una pedra solitària,

una terra amb flor,

el riu, el mar,

el penya-segat...

Però érem tendres i bons xiquets,

no us equivoqueu!

PER MOLTS ANYS

2010-09-19T19:32:00.000+02:00

Avui fas 21 anys, per molts anys!

El teu nom va sorgir d'una petita història a Poblet i, de seguida, vaig saber que t'ho diries...

Et desitjo un nou any ple de felicitat i coneixement! Que el gaudeixis!

LA CASA DELS PÀMPOLS 3

2010-09-14T09:15:00.002+02:00

Petits soldats sortien del sòcol

del lavabo.

Em feien molta por

I no gosava posar els peus a terra

fins que tancava els ulls.

Durant el dia

es quedaven ben quiets al sòcol

de la casa.

Al vespre

es movien de pressa,

camuflats per a no ser vistos.

Els meus pares es pensaven que m’ho inventava

I jo sempre he pensat que tinc molta imaginació.

Tenia 4 anys i varicel·la,

i m’agradava curar ferides

perquè volia ser infermera.

Ara ja no puc guarir-ne més...

He mullat

els peus

cansats

dins l'escuma

de la dansa,

peus entumits

que segueixen el senderó

ran de mar,

el pas de ronda

dels sentiments perduts,

peus errants

que equivoquen anhels

una i mil vegades,

que acluquen els ulls

a cops de marinada,

peus estranys

que trenquen pactes

de sensacions equívoques

i solituds insolents.

He mullat

els peus

cansats

dins la dansa

de l'escuma.

LA CASA DELS PÀMPOLS 2

2010-09-07T08:10:00.004+02:00

Una vegada, mentre
el meu germà i jo
navegàvem

pels mars del sud,

els pirates van atacar

el nostre vaixell

fins que, gairebé, ens enfonsem.

Calia alleugerir pes.

Llençàvem les joguines per la borda,

per proa i per popa,

les llençàvem contra el tauró elèctric

de boca encesa

que ens donava escalfor.

Varem provocar un incendi

a la nostra habitació fins que,

una sirena, en baixar del terrat

després d’estendre la roba,

ens va salvar i va apagar el foc

El mar,

el sol.

Escolto les veus

amb el verí de la inconsciència.

Escolto els cants

amb la màgia de la veritat.

El sol,

el mar.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

2010-09-04T17:51:00.002+02:00

Tinc debilitat pels poetes valencians, potser perquè el meu pare és valencià.
Ho explica molt bé el meu oncle Francisco Marcos, el germà del meu pare en el seu llibre La generación perdida, llibre guanyador del premi de l'arxiu de la Memòria popular La Roca del Vallès en la setena edició. Podeu llegir un article d'Antonio Castillo, de la Universitat d'Alcalà. Per cert, el xiquet que hi ha dins del cotxe de la portada del llibre és el meu pare i el cotxe el va fer el meu avi.

Vicent Andrés Estellés és un emblema, és la veu d'un poble i el símbol del país valencià. Voleu escoltar poemes musicats? Visiteu música per a poetes, una delícia!!!

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues

LA CASA DELS PÀMPOLS 1

2010-08-31T09:00:00.000+02:00

Vaig néixer en una casa d’estiu amb un jardí cobert de raïm i pàmpols d’ombra.

El meu pare ens havia fet un gronxador en un extrem del pati i jo, confiada i infant, em gronxava cada matí mentre la mare estenia la roba al terrat.

Culls estels

i et capbusses fins el fons

de l’aigua clara,

i t’emmiralles

en els pensaments

de la memòria,

en els records

de patis daurats

i de desitjos de cavallets de cartró

que mai vas tenir...

HOMENATGE A TORRES

2010-08-30T08:30:00.014+02:00

Seguint la convocatòria del Lluís (la paraula escrita), i de la Carme qui, a més ha fet el logo (Col·lecció de moments) i l'entusiame del Víctor (Raons que rimen), els blocaires volem homenatjar a Màrius Torres perquè avui dilluns 30 d'agost farà cent anys que va néixer a Lleida el 1910. Va morir a Puig d'Olena el 1942. Poeta català i promesa estroncada per una mort prematura.

ACRÒSTIC AMB LES PARAULES DEL POEMA: POEMES DE LA NIT I A LA NIT, del poeta Màrius Torres, en homenatge al seu centenari:

TRANSPARENT I
OBSCURA VOLUNTAT QUE LA
RODA D'UNA NOVA
RUTA ENS MENA FINS L'ABISME
ETERN QUE ENS DUU AL
SOL DE CADA NIT.

NOTÍCIES 3cat 24!

NOU CURS, NOVA SABA

2010-08-27T19:30:00.002+02:00

Aquesta setmana us he fet una mica el resum del que ha estat l'estiu, hi ha hagut treball d'escola, hi ha hagut família, hi ha hagut sopars amb els amics, hi ha hagut sorpreses i rutines, endreça i bricolatge, però també hem donat la benvinguda a un nou membre que formarà part de les nostres vides. No és del nostre país i, per això, li hem ensenyat una mica casa nostra. Una tarda el vam portar a fer una visita al monestir cistercenc de Santes Creus que, si encara no l'heu feta, us la recomano, sobretot ara que han fet la restauració de les tombes de Pere II el Gran (segle XIII) d'una banda, i de Jaume II i Blanca d'Anjou (segle XV).

Però l'estiu també ha estat creatiu. Enguany us vull explicar la meva infantesa, us la podeu creure o no, això us ho deixo al vostre criteri. Serà els dimarts de cada setmana que publicaré La casa dels pàmpols, la casa on vivia a Barcelona i on va començar el cuquet de l'escriptura. Exagero? Potser una mica o potser no. La història començarà així...

" Vaig néixer en una casa d’estiu amb un jardí cobert de raïm i pàmpols d’ombra.

El meu pare ens havia fet un gronxador en un extrem del pati i jo, confiada i infant, em gronxava cada matí mentre la mare estenia la roba al terrat...."

RECORDANT L'ESTIU III

2010-08-26T12:31:00.003+02:00

Hem fet un curs de cuina molt interessant que portarà continuïtat, demà farem el segon. Vaig aprendre a fer gelats que, per cert, encara no he posat en pràctica però segur que d'avui no passa!

Hem fet visites culturals, per exemple aquest poblat iber. M'agrada molt combinar les dues coses, els aspectes naturals i els socials en les vacances, el present i el passat, el descans i la cultura. Bé, com a molts, suposo.

I un dels aspectes que enguany m'ha cridat l'atenció, suposo que ha estat fruit del bon any de pluges primaverals, ha estat la maternitat dels animals. Passejant he vist esquirols i porcs senglars cadells i, sobretot, tot tipus d'ocellets, de petits i de grans!

De voltors en veig cada any als Ports, però enguany ha estat fantàstic!

Però les pluges també han estat presents durant l'estiu, i déu-n'hi d0, amb quina força i bellesa!

RECORDANT L'ESTIU II

2010-08-25T12:54:00.008+02:00

De viatges, durant l'estiu, tot i les vegades que he anat enguany a l'aeroport, no n'he fet gaires. He visitat tant l'aeroport de Girona com el de Barcelona, en canvi, el que tinc més a prop, no, perquè no sortien avions cap on necessitàvem anar. I no tant per pujar-hi sinó per esperar -los. Tot va començar ara fa exactament un any, avui treiem el bitllet per internet per a que la meva filla marxés d'Erasmus al setembre. Aleshores començava una important presa de decisions: fer una maleta per un any amb el que fos més imprescindible però que no pesés gaire. Aquest any ja ha passat i ella ja ha tornat, però la vida, tant la seva com la nostra, ha canviat. Bé, sobretot la seva! I viatges amunt i avall, i experiències que han omplert la seva maleta, molt més que de roba i d'altres estris que es puguin necessitar.

Però no em puc queixar, he anat a Roma i a Genève, per tant, aquest estiu, hem decidit fer passejades més properes perquè és a casa on tothom volia estar. De retorn a casa!

Per això, vaig decidir que calia omplir la casa de:

POESIA I MÚSICA

DE MÀGIA

I hem anat posant a l'estiu AIGUA I SOL

RECORDANT L'ESTIU

2010-08-22T22:48:00.003+02:00

Quan era xiqueta i anava a escola em pensava que la vida era molt avorrida i que mai passava res d'extraordinari. Hi havia la rutina de casa a l'escola i de l'escola a casa. Bé, tampoc no era ben bé així però és que els hiverns se'm feien molt llargs i els estius molt curts.

Ara, tot i que no tinc pas temps per avorrir-me, els estius també se'm fan molt curts. Em fa la sensació que és molt més fàcil viure, com diu la cançó. El sol i l'aigua són dos elements que junts em produeixen molta felicitat i agraeixo poder gaudir d'aquests moments.

I, tot i que l'estiu s'acabi a finals de setembre, per a mi, s'caba amb l'agost...

I si faig balanç, em farà gràcia anar recordant aquesta setmana, les petites coses que m'han aportat descans i han posat el toc de poesia vital a la meva vida.

I el primer que em fa gràcia recordar i que em va agradar força, va ser un concert a Santes Creus d' ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON CHIEN

Anna Roig – veu • Carles Sanz – teclats • Magí Batalla – guitarra • Carles Munts – contrabaix • Ricard Parera – bateria
Combinant amb tota naturalitat el català i el francès, i amb una posada en escena de caire teatral, el seu nou treball discogràfic esdevé una proposta innovadora en el panorama musical. Després d’uns anys recorrent els escenaris catalans versionant grans clàssics de la Cançó Francesa L’ombre de ton chien va decidir fer un pas endavant en el seu treball, passant a treballar a partir d’un repertori propi basat en les cançons de l’Anna, essent la formació actual l’exitosa maduració dels dos projectes, el de l’Anna Roig com a cantautora, i el de L’ombre de ton chien com a grup. Grup revelació 2009 segons la crítica dels Premis Enderrock. Premi Enderrock al millor videoclip del 2009, per "Je t'aime". Premi Cerverí a la millor lletra de cançó 2009 pel tema “Corro sota la pluja”. Premi Carles Sabater pel tema “Corro sota la pluja”. Premi Continuarà - TV2, pel millor debut discogràfic. Nominats al Disc Català de l'Any, organitzat per Ràdio 4.

SILENCI

2010-07-19T18:02:00.000+02:00

Fot. Cèlia

BON ESTIU!

Ombra sense lluna

2010-07-19T17:57:00.001+02:00

Fot. Cèlia

LA
LLUNA
UDOLA
NUA
AVERGONYIDA

Cercant el temps
esguardo els focs
mirant estels
i m'estremeixo amb les carícies
d'una ombra sense lluna.

(Participació Roda poètica 2010)

ENTRAMADA INFINITA

2010-07-16T17:55:00.001+02:00

Fot. Cèlia

Infinitament entramada

Tranquil·lament espavilada

Il·lativament enroscada

Lluminosament espartana

Una actitud entra-i surt,

un sentiment entorxat,

una manera única,

una acció que fa efecte,

una fotesa minuciosa.

Infinitament ennuvolada

Tranquil·lament enquestada

Il·lativament educada

Lluminosament ensimada.

(seguint el fil infinit a la Roda poètica 2010...)

PLUJA DE SOMNIS

2010-07-10T21:54:00.000+02:00

Fot. Cèlia

Pluja de somnis
on els camins es creuen.
Despleguem ales!

(Participació a la roda poètica)

POETES A LA XARXA, NOVA PRESENTACIÓ

2010-06-30T21:55:00.000+02:00

SANT JOAN

2010-06-24T21:39:00.016+02:00

Fot. ca la lluna (M.C.)

Foc i frau,

fum i franc,

fosc i fòrum,

fòsfor i fòtil,

festejar i fondre,

fort i forn,

fornici i força,

forca i foc.

novesflors ha dit
: fada-flama-
flor-flascó-
fecund-folgar-
foguera-futur-
finestra-fascinació.
Carme ha dit Foc i falç, fam i fart, feix i feu, fix i flirt fons i flors fum i flux Striper ha dit...

Fer i foragir
fondres i fer fondre
felicitar , fanalet
foldre ..

Elvira FR ha dit...

felicitats formoses pel foc follet futur far feliç font fantàstica forjadora de fluxos fraternals formats amb foc fum i follies

antoni fortuño sas diu

Llac, lloc, floc,
bloc, foc, toc,
coc, boc, soc,
roc, toc, poc.
moc, joc, xoc...

FUSELLS AL COR

2010-06-22T23:21:00.002+02:00

Fot. Cèlia (La cala)

Per al meu avi anarquista

La gran guerra d'ànimes
transporta passos sense empremta
i silencis adolorits
per l'alliberació de la ràbia.

Ja mai més tronaran
els freds prejudicis
de la bogeria sentida
i del penediment.

La trista nit
acompanya l'enaltiva mort,
nedant entre aigües lliures,
entre els segrests de somnis de mar.

Segueix el far d'instruccions que cerquen
sentiments que no es governen
sense caps, sense diners,
amb acords de mots i sons.

La por envaeix els cossos joves
i l'amor soborna el pas del temps,
amb maletes plenes del foc dels ideals
i amb la fam més ancestral.

Voldrà l'alosa aprofitar l'estiu?
Ens acompanyarà a l'hora del viatge?

Si tu et quedes jo també
i proclamarem la justícia
d'un retorn sense fi.

Afusellaran els cossos de matinada
i els plors d'ofensives sense nom.
Torturaran pensaments sense esperança
fins a fer-nos ballar la son.

Voldrà l'alosa aprofitar l'estiu?
Ens acompanyarà a l'hora del viatge?

HOMENATGE A MONCADA

2010-06-13T19:24:00.000+02:00

MEQUINENSA

MÓN
OMINÓS
NÈNIA
CAÒTICA
ANÒMIA
DESVALLESTADA
ANEGADA...

1001 MOMENTS PER LA CARME

2010-06-12T22:28:00.002+02:00

Sobrevivint al bell mig dels esvorancs que envolten la teva tendresa, sobrevolo sobre teulades de molts colors cercant l'aliment que em farà lliure.

APORTACIONS:

fanal blau ha dit...
De l'esvoranc
en servo la tendresa.
Sobrevolant.

TROBADA DE TOTES LES SORTIDES DIGNES

2010-06-06T20:53:00.012+02:00

No, no, la trobada no va consistir només en un bon àpat en un local molt agradable (Lo trull de les raboses) i una companyia poètica esplèndida.

La trobada va ser a la Llibreria Serret de Vall-de-roures. No sé com us imaginareu la llibreria i el seu llibreter. Serret és sorprenent perquè en un espai tan reduït hi guarda una exquisida selecció que cal rebuscar. Serret ens va regalar el seu llibre. Fora ens esperava Jesús Tibau, pare de la sortida digna i origen de tota la troca, també hi era el Jaume Llambrich, l'editor (Petròpolis)que ha parit totes les criatures dignes i qui també ens va fer el regal de dir-se Gerard. Hi va haver converses i poesia, ben a la vora dels Ports dels que estic enamorada des de ben joveneta i que enyoro sempre que no hi sóc a prop. Hi ha màgia als Ports, ho sé, hi ha música, hi ha poesia...

També sé que hi ha erotisme, fa més de trenta anys que els visito any rere any, sé que hi ha nits especialment estelades i que la lluna hi fa l'ullet. No em va estranyar gens que també ens companyés l'erotisme amb la veu i la poesia de la Judit Ortiz.

..::MENJA'M::.. Recital de poesia from Judit Ortiz on Vimeo.

ESTRELLA BLANCA

2010-06-03T15:00:00.015+02:00

Fot. Cèlia (El Pla)

Estrella blanca
dels bosquets mediterranis.
Flor del pelitre.

Fot. Cèlia (El Pla)

novesflors respon:

Llum blanca i groga
constel·lació florida.
Margaridetes.

fanal blau respon:

Astres vestits
de llençolets blancs i clars.
Llunes de dia.

Elvira FR respon:

Pètals que són dits
d'àngels caiguts
i d'àngels redimits..
uns grocs i altres blancs
llimones i sucre

Carme respon:

Estels del dia
estesos damunt l'herba
llum de la terra

Mon respon:

Espurnes blanques,
guspires d’un temps que no es infinit
estels passatges.

SOTA LES PEDRES II

2010-05-28T15:00:00.023+02:00

Fot Cèlia (L'Ametlla)

Dibuix Carme Rosanes

Fortes riuades

fan rodolar sentiments.

Pedres del temps.

onatge diu:

Però els sentiments forts

s'amollen a les riuades...

i esdevenen pel temps dels temps...

Carme diu:

Sentiments forts
com si fossin riuades
desfan els marges

Pedres del temps
en una platja neta
ben endreçades.

novesflors diu:

Sota les pedres

sentiments arrecerats.

Pintem la lluna.

LES PARAULES D'ANNA RUIZ

2010-05-25T21:56:00.001+02:00

L'Anna Ruiz és professora de secundària va ser qui va fer la presentació de Poems & blocs, poetes a la xarxa.

No estic acostumada a unes paraules tan maques sobre els meus poemes, malgrat els comentaris que ens fem dia a dia dins els blocs i que acostumen a ser sempre molt positius i amb molta tendresa, però aquesta mirada poètica i externa però amb els ulls tan oberts, m'espantava una mica.
Sabeu què va dir? Coses molt positives de tothom!
Però només començar ja ho va dir: "Estimats poetes, el món de la poesia sempre m'ha fascinat..."

" La Cèlia Marcos, se sent còmode fent Haikus, sap de la força d’aquesta mètrica, de l’esforç de dir en poques síl•labes moltes coses, sap com fer-nos arribar el sentiment de l’ànima, el moment, en breus versos:” Mirada: Petits caminets/ construeixin el meu somni./ La teva mirada.”
S’acosta a la natura i a les flors com ho feia sàviament Verdaguer: “Petites orquídies / germinen al cor/...tres pètals, tres sèpals, tres llàgrimes.” "

Moltes gràcies, Anna, per les teves paraules...

SOTA LES PEDRES I

2010-05-20T20:22:00.004+02:00

Fot. Cèlia

Sota les pedres

s'amaguen tendres tresors.

Tímida arena.

He agafat aquesta adreça d'un article del diari avui sobre educació a l'Elvira perquè com a mestra d'escola pública i d'escola rural, no puc oblidar els moments pels quals estem passant.
Si us plau, llegiu per entendre'ns...

L'EXPOSICIÓ

2010-05-18T20:43:00.002+02:00

La Isabel ha fet una exposició. No té títol, és simplement " l'exposició". La Isabel Villalba, comentàvem, és una dona del Renaixement. És una artista que vola de peus a terra... Miro al meu voltant, observo les escultures, els quadres, m'adono d'uns poemes que els acompanyen.

La Isabel fa quadres per ser tocats, per compartir sensacions, perquè entrin per tots els sentits: tenen volum, tenen color, tenen força, tenen veu i tenen paraula. Però a mi, n'hi va haver un que em va emocionar especialment.

AVUI POEMS & BLOCS

2010-05-15T12:04:00.004+02:00

POETES A LA XARXA

Alegria de la Huerta
Isabel Barriel
Santi Borrell
Teresa Bosch
Violant de Bru
Lluís Calvo
Tomàs Camacho
David Caño
Antoni Casals
Júlia Costa
Carlos Danoz
Sandra Domínguez
Glòria Fandos
Carme Figueras
Ricard Garcia
Anna Hernández-Turné
Montse G. Juárez
David Madueño
Montserrat Marcer
Cèlia Marcos
Ricard Mirabete
Marta Pérez
Emma Piqué
Jaume C. Pons
Francesc Puigcarbó
Joanot Quartera
Josepa Ribera
Rosa Rogi
Lluís Subirana
Jesús M. Tibau
Joan Ubach
Carles Vall

No tots hi podrem ser però la xarxa escampa poesia. Ens la llegim, ens la comentem, la compartim... i, de vegades, aquest compartir té fruits. Una vegada més, surt un llibre de poetes blocaires. Avui a les 7h anem a Vilafranca a fer tastets poètics gràcies a la Violant i al Santi. LA PREMSA PENEDESENCA PARLA DE POEMS & BLOCS.

Participacions poètiques d'enguany, poesies compartides, tastets de sensibilitat i humanitat.

RIU MALVA

2010-05-06T22:50:00.002+02:00

Fot. Cèlia (Francolí)

Vorejo un senderó desconegut

vora el riu malva,

esbrino rossinyols

i algun esquirol dalt de l'arbre.

Blocs de pedres prenen el sol

sobre les tranquil·les aigües,

mentre algunes tortugues

escalfen excuses

per trobar companyia.

POEMS & BLOCS

2010-05-05T10:28:00.008+02:00

La poeta i dinamitzadora de poesia a la xarxa Violant de Bru ens ha enviat aquesta notícia, el 5 de maig a les 17:00 a l'Escorxador de Vilafranca es farà una roda de premsa amb els mitjans de comunicació comarcals del Penedès per anunciar la presentació del llibre poems & blocs del dia 15 de maig. Hi hem participat molts blocaires i ha sortit un llibre que potser farà reflexionar sobre el present i el futur de la poesia. Molt bona feina, això segur!

PAISATGE DE SANT JORDI

2010-04-22T20:49:00.007+02:00

Fot. Cèlia (La Plana)

Camins vermells

omplen de somnis

esperances antigues.

Reviuen anhels

entre núvols serens

que esmicolen dracs,
i descabellen verges

amb espinoses roses d'amor.

Feliç Sant Jordi!

Regal de Fanal blau

Sort dels camins vermells
i dels núvols amb plua fèrtil...
llàstima de les roses d'amor
que mles espines sempre
ens deixen ferides d'amor...
sort que això ens fa saber
que estem i ens sentim vius.

onatge

PRESENTACIONS DE LLIBRES

2010-04-11T21:24:00.013+02:00

Fot. Àlida Guasch, Llibreria Ona 2010

Aquest mes, és el mes de Les presentacions de llibres. S'apropa Sant Jordi i Catalunya s'aboca als llibres, de totes mides i colors i de qualsevol tema que sembli a les editorials que la gent en poguem comprar. No sé si en fan més dels que ens llegim però el fet és que som un país de "llibres".

A mi m'encanta anar de paradeta en paradeta remenant i triant, cercant aquell que durant l'any no trobes. De vegades has d'esperar que algú et deixi una miqueta de lloc però amb paciència, sempre he sortit molt contenta dels llibres que he trobat.

I fa temps que he deixat de comprar els més mediàtics, aquests no em sorprenien gaire. Ara em deixo endur per la intuïció i pel consell d'alguna llibretera o llibreter, d'aquells que llegeixen i et saben aconsellar. Els recordeu? Encara en queda algun d'aquests!

Enguany n'he llegit uns quants que m'han encantat però avui us vull aconsellar un poeta, el Joan Guasch que, amb el seu Llibre d'oracions paganes, us transportarà al món tranquil de la quotidianitat fins arribar a la pròpia fi.

El Joan és un poeta diferent que encara ens pot sorprendre molt, aquest llibre només és l'inici d'un nom, d'un poeta, que no deixa indiferent.

El Llibre d'oracions es va presentar dimecres passat a la Llibreria Ona de

Barcelona on vaig conèixer personalment la Carme de Col·lecció de moments que va venir i em va fer especialment il·lusió, ja que conèixer els blocaires amb qui tant comentes, és una cosa ben especial. Varem llegir alguns rituals el Joan i jo i la presentació va anar a càrrec del poeta Israel Clarà, l'editor d'òmicron.
També es presentarà el proper dimarts 13 d'abril a la sala d'actes de l'IEV de Valls a 2/4 de 8h. Llegirem els rituals la Teresa Reverté, la Isabel Villalba i jo mateixa. La música la posarà el cantant Jordi Jubany, del grup Pa sucat. La presentació del llibre anirà a càrrec de la filòloga Anna Montserrat.

El mateix dimarts, el Jesús Tibau ens convida a una nova presentació virtual, aquest cop del recull de poemes Totes les sortides dignes, que tindrà lloc a les 20.00 h. a la web d'Editorial Petròpolis. Va ser una iniciativa sorgida al seu bloc on ens proposava escriure poemes amb l'expressió "una sortida digna", títol del seu darrer recull de relats. Van ser molts els poemes escrits, més de setanta, i ara es podran llegir en format llibre.

LLIBRE D'ORACIONS A BARCELONA

2010-04-03T19:37:00.001+02:00

El Joan Guasch

ens presenta el seu Llibre d'Oracions a la Llibreria Ona de Barcelona

el dia 7 d'abril del 2010 a les 7h de la tarda.

És un petit tresor de rituals de quotidianitat, d'intimitat, de pensaments vitals.

http://www.editorialomicron.com/oasi_llibre-oracions.html

A Valls el dia 13 d'abril a l'IEV (Sant Roc) a 2/4 de 8h.

DINS L'ESCUMA

2010-03-30T21:20:00.003+02:00

He mullat

els peus

cansats

dins l'escuma

de la dansa,

peus entumits

que segueixen el senderó

ran de mar,

el pas de ronda

dels sentiments perduts,

peus errants

que equivoquen anhels

una i mil vegades,

que acluquen els ulls

a cops de marinada,

peus estranys

que trenquen pactes

de sensacions equívoques

i solituds insolents.

He mullat

els peus

cansats

dins la dansa

de l'escuma.

Una altra prova i em sembla que aquesta sí que m'agrada. Des que vaig perdre el meu bloc no m'acabava de sentir còmoda, havia de trobar encara la nova personalitat de Transparència.

VOL

2010-03-25T07:33:00.002+01:00

Fot. Cèlia (La Cala)

Com més arrelats tinc els peus,

més aprenc a volar

cercant una part de mi.

DIA POÈTIC I PRIMAVERAL

2010-03-21T18:33:00.008+01:00

Tomàs Camacho en la presentació de l'acte

"Que ton vers soit la bonne aventure
Eparse au vent crispé du matin
Qui va fleurant la menthe et le thym…
Et tout le reste est littérature."

Paul Verlaine (1844-1896)

Mentre llegíem, dinàvem i passejàvem poesia, a la I mostra de poesia d'Alcanar, ens retrobàvem, ens presentàvem, ens coneixíem i ens escoltàvem anava entrant gota a gota la primavera per a calar fondo i anar-nos fent companyia.
Si voleu llegir la crònica, aneu al bloc del Jesús M. Tibau, que amb el seu fi sentit de l'humor, l'ha explicada molt bé.

I per celebrar el Dia Mundial de la poesia, us poso un poema del poeta que més m'agrada. El vaig llegir per primera vegada quan vaig ser jurat del certamen de poesia de l'Institut Narcís Oller l'any 1981 i m'hi vaig enamorar. És el meu poeta de capçalera.

Joan Guasch

NAIXEMENT

He vist l’acció contundent de les urpes salvatges.
Dels éssers salvatges de les terres salvatges.
He vist fumejar la sang de la carn esquinçada
de mil caceres nocturnes, cruels, infernals.
He sentit l’olor de la por, del pànic a la mort,
el crit histèric dels que moren esventrats.
He sentit mil boques mastegar artèries calentes.
He vist llavis amb regalims de nervis i de sang.
He vist ulls foscos en la foscor de les cavernes
i ombres espectrals en els racons més amagats.
He escoltat el càntic de la supervivència diària,
plors d’esquifits nadons que morien afamats.
He vist albes grises i fredes de collites malmeses,
i migracions forçades per por a tanta misèria.
He vist la sorra fer sorra les muntanyes
i borbollar l’aigua bruta dels oceans primigenis.
He vist la lluita constant de la mort i de la vida
i la sagnant exultació per la derrota del contrari.
He vist miralls de vent trencar el paisatge.
He sentit plors de pors de cossos bocaterrosos
i esgarrifances de vides al límit de la resistència.
He tocat a penes l’essència de la vida a la Terra,
la força inexorable de l’energia suprema.
He vist el foc del sol fondre’s a les muntanyes
i muntanyes cremant-se amb flames inabastables.
He vist tot el que uns ulls somnien veure
i tot el que mai no haurien volgut veure!
...I al final...

Al final entro a l’oasi.
Per dins en tanco la porta.
Acarono les imatges dels que ja no hi són,
apago el llum del passadís,
acarono uns cabells esclaritxats i blancs
i beso silent un somriure rosat.
Tanco els ulls. L’oasi desapareix.
La ment reposa
dins del cosmos estelat
i s’hi dilueix com un esclat
de silencioses supernoves.

DISSABTE A ALCANAR

2010-03-18T19:52:00.005+01:00

El dissabte dia 20 de març, és a dir, aquí mateix a la cantonada, es celebra la I Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar que ha organitzat el poeta Tomàs Camacho. Els actes que es duran a terme es poden trobar al blog de la Mostra així com tots els poemes presentats pels participants. Jo també hi vaig enviar alguns que ja coneixeu:

GOTES DE SORRA

Gotes de sorra
m'esvaloten els cabells
i els dits de plata
m'hi deixen una estela persistent.

MONS DE MELANGIA

Si plou renaixeré sota la lluna,
escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.

PICARDIA

Quan la incertesa
niua dins l'ànima
i el caos
arrela dins la ment
rosega la pols
rovella l'ombra
fon el cel
enfosqueix les branques
crema la falç
i ofega la pell,
tu em mostres
l'aigua solitària
la duna adormida
la flor amoixada
l'escuma impenetrable
la capçada estàtica
el vespre explícit
l'eclipsi esmolat
i el desordre
arrela dins la pols
rosega l'ombra
rovella el cel
fon les branques
enfosqueix la falç
crema la pell
i ofega la ment,

tu m'ensenyes
l'aigua adormida
la duna amoixada
la flor impenetrable
l'escuma estàtica
la capçada explícita
el vespre esmolat
l'eclipsi solitari.

Llavors, només llavors,
em llagrimeja el cor
i comprenc la teva picardia.

LLUM DE PRIMAVERA

Quan els dies clouen els matins
vers els vespres
i les nits es filtren imperceptibles
fins que es fan eternes,
la teva veu xiuxiueja
com una corba endolcida
per les ones
d'una melodia greu i amant.
Ja no serem mai més
el que ara som.
Camí cap a l'aigua
s'enfosquirà el cel.
L'Univers haurà donat
infinites voltes sobre el seu eix.
Finalment veurem la llum
de primavera.

GRANS D'ARENA

Fina sorra de cristalls
trepitjats
pels passos decidits
del no pensament,
del buit,
del no existeixo,
dels ulls tancats.

Hi aniré amb el Joan Guasch, company de camí i de poesia.

OLOR DE MAR PLATÍ

2010-03-11T18:26:00.002+01:00

Fot. Cèlia (Mediterrània)

El mar esquitxa plors
i desitjos
i grans policromies
de tristeses.
El seu color platí
esquerda retrobaments antagònics.
Una plàtera de somnis
i somriures
maquilla blasfèmies d'una pigmentació
anònima i blana.
La seva veu brava
escup esgarips d'esperances estrafetes
amb les mans buides
i els ulls tancats.
La constància
no la vaig perdre mai.

TRANSPARÈNCIA

DESPERTAR

ESCENES D'ESTIU III

El cel és un vitrallde núvols desdibuixatsRan de l’aiguaels caçadors contemplen l’horitzó.Els seus cossos nusenvegen les onadessense peixos, sense dol.

El cel és un vitrall

de somnis compulsius.Colliré de les estrellesalgunes llavors, sense fressa,per escampar-les pels núvolsi omplir de llum el cel.T’ho presentaré a l’albadamentre el roig il•lumina l’aigua..El cel és un vitralld’enyorances sense retallar...

DESITJOS PER UNS INSTANTS

AVUI EL SOL TENIA MANDRA

ETIÒPIA

ESCENES D'ESTIU I

DIES ESPECIALS

Temps de silenci

OMBRA

HAIKU D'ESPERA

HORITZÓ

NOVETATS I REGALS DE SANT JORDI

SANT JORDI

PRESONS 1

REFLEXIONS

VIVIM POESIA

LES GRULLES D'ORIGAMI

DIA MUNDIAL DE L'EPILÈPSIA

DIA POÈTIC

MARÇ POÈTIC

EL PAS DEL TEMPS

ESCAMPO LLUNES

ESTELS DE MAR

PETJADES D'OR...

ARIEL

ONZE X 2, LLIBRE DE POEMES I FOTOGRAFIES DE VALLS

LES CLAUS DEL CEL

TRANSPARÈNCIA DE FANAL I

ONZE X 2, LLIBRE DE POEMES I FOTOGRAFIES DE VALLS

BON ANY NOU

BON NADAL

LA CASA DELS PÀMPOLS FINAL

LA CASA DELS PÀMPOLS 16

LA CASA DELS PÀMPOLS 15

LA CASA DELS PÀMPOLS 14

DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

LA CASA DELS PÀMPOLS 13

La barca puja i baixa

LA CASA DELS PÀMPOLS 12

JOTA AL PAÍS DE TRANSPARÈNCIA

LA CASA DELS PÀMPOLS 11

LA CASA DELS PÀMPOLS 10

LA CASA DELS PÀMPOLS 9

PREMI PER COMPARTIR

LA CASA DELS PÀMPOLS 8

LA CASA DELS PÀMPOLS 7

LA CASA DELS PÀMPOLS 6

LA CASA DELS PÀMPOLS 5

ELS DIES A LES MANS

LA CASA DELS PÀMPOLS 4

PER MOLTS ANYS

LA CASA DELS PÀMPOLS 3

LA CASA DELS PÀMPOLS 2

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

LA CASA DELS PÀMPOLS 1

HOMENATGE A TORRES

NOU CURS, NOVA SABA

RECORDANT L'ESTIU III

RECORDANT L'ESTIU II

RECORDANT L'ESTIU

SILENCI

Ombra sense lluna

ENTRAMADA INFINITA

PLUJA DE SOMNIS

POETES A LA XARXA, NOVA PRESENTACIÓ

SANT JOAN

antoni fortuño sas diu

FUSELLS AL COR

HOMENATGE A MONCADA

1001 MOMENTS PER LA CARME

TROBADA DE TOTES LES SORTIDES DIGNES

ESTRELLA BLANCA

SOTA LES PEDRES II

LES PARAULES D'ANNA RUIZ

SOTA LES PEDRES I

L'EXPOSICIÓ

El cel és un vitrall
de núvols desdibuixats

Ran de l’aigua
els caçadors contemplen l’horitzó.
Els seus cossos nus
envegen les onades
sense peixos, sense dol.

de somnis compulsius.

Colliré de les estrelles
algunes llavors, sense fressa,
per escampar-les pels núvols
i omplir de llum el cel.
T’ho presentaré a l’albada
mentre el roig il•lumina l’aigua..

El cel és un vitrall
d’enyorances sense retallar...